MEMÒRIA DONES D'ÒDENA MEMÒRIA DONES D'ÒDENA MEMÒRIA DONES D'ÒDENA MEMÒRIA DONES D'ÒDENA
7 de setembre de 1951

Teresa
Barbany Baró

Defensora i coordinadora del Pla de Barris

La Teresa va ser la primera secretària del municipi d’Òdena. Va treballar-hi del 2005 al 2010 i va conèixer de primera mà el desplegament del Pla de Barris que va donar com a resultat la construcció dels equipaments municipals més moderns: el camp de gespa, el poliesportiu, la biblioteca…

 

Va formar part de l’equip de l’Ajuntament d’Òdena com a secretaria interventora, però al mateix temps feia molta gestió que no corresponia exactament al seu càrrec. “Ja se sap que en els llocs petits s’ha de fer una mica de tot. Això sí, malgrat ser un ajuntament petit teníem dos o tres tècnics, gens habitual, i jo em podia dedicar més a temes de gestió”, aclareix. A la Teresa sempre li ha agradat força la gestió.

Va tenir la sort de poder coordinar un projecte estrella: el Pla de Barris que afectava el nucli antic d’Òdena i que segons ella era “molt entusiasmador perquè havies de treballar amb vuit vessants diferents. Entre aquests vessants estaven l’urbanisme, que va incloure la supressió de les barreres que impedien el pas a cadires de rodes o cotxets de nens, i el treball amb les dones, on “es va crear un grup molt maco d’unes deu dones que feien activitats, xerrades…” També en formaven part el pla l’educació, les noves tecnologies, que van permetre introduir el wifi al carrer, i els grups socials. En el barri de Santa Olga només vivien gitanos i calia treballar amb ells pel tema de la integració.

De tot plegat van sorgir projectes molt macos, com els camins escolars que evitaven que els nens i nenes es trobessin amb vehicles privats, la biblioteca, l’adaptació de tot el nucli de la població per fer-lo més integrat, el pavelló poliesportiu… “Es va posar una persona al davant de cadascú d’aquests projectes i tots treballaven per aconseguir un objectiu comú: millorar el municipi”, diu.

En aquest Pla de Barris calia necessàriament la participació de la població i aquesta es va fer mitjançant tallers. I a més, fora del pla existia un projecte apèndix que cal destacar: la recuperació del turó on estava el castell.

 

El pas de la Teresa per l’Ajuntament va ser una època de canvis, tant a nivell del municipi com del mateix consistori. A banda de substituir-se la seu provisional de l’Ajuntament per una de definitiva, ella va aconseguir “donar una altra visió del que havia de ser l’Administració”. Es refereix al desenvolupament d’un treball més pràctic i transversal, i sobretot a una manera d’entendre la feina que evités fer les coses perquè sí. “Vam fer uns plans de formació per treballar més per objectius i per intentar eliminar traves”, explica.

 

La Teresa va decidir plegar quan es va trobar davant de certs problemes i “tot es va complicar massa”, però troba molt a faltar la feina. “Sempre ha cregut que si t’agrada el que fas, la jubilació no té gaire sentit. Una altra cosa és quant temps hi dediques”, reflexiona. Tot i que va trobar-se amb algunes resistències, sobretot per part dels treballadors, a vegades poc inclinats a les novetat, valora l’experiència viscuda a l’Ajuntament com molt interessant i en general positiva. Gràcies a ella es van poder millorar moltes coses pel bé comú.

“L’objectiu era millorar el municipi. Era entusiasmador perquè havies de treballar amb vuit vessants diferents: urbanisme, educació, dones, noves tecnologies…