La majoria d’odenencs i odenenques coneixen la Fina. És la Cap del Departament de Serveis a les Persones i una peça clau de l’Ajuntament d’Òdena.
Va començar a treballar al consistori l’any 1982. Aleshores eren poquets i feia de tot: estava a la recepció, preparava llicències d’obres, agafava el telèfon… Va estar molt temps passant les actes de plens als llibres, a mà. “Tot es feia a mà i amb màquines d’escriure”, assenyala. Als anys noranta els hi van comprar un ordinador.
De mica en mica, va anar assumint més tasques. Després que aprovés les oposicions, l’any 1986, va entrar gent nova a l’Ajuntament i cadascú es va especialitzar en una feina. La Fina va deixar de fer algunes coses, però continuava fent moltes.
Va ser l’encarregada del jutjat de pau fins l’any 2005, quan es va crear l’Agrupació de Secretaries de Jutjats de Pau, i del registre civil, que continua sent una de les seves funcions. Inscriu els nounats, dona de baixa les persones difuntes i gestiona els casaments civils.
També va gestionar els expedients dels nois que havien de fer la mili, fins l’any 2001, quan es va suspendre el servei militar obligatori. El metge els pesava, els mesurava… i els hi feia la fitxa. La resta era cosa de la Fina. Al final, el metge no apareixia i li tocava a ella fer la seva feina. Els hi preguntava quant pesaven i els hi mesurava el tòrax. “De vegades, quan m’apropava, aquests nois tan alts s’espantaven”, diu.
També ha fet Protocol i alguna cosa de Cultura, ha gestionat l’escorxador i els canvis de nom al cementiri. Fins i tot s’ha encarregat de les felicitacions de Nadal.
Un altre tema important que ha estat a les seves mans és el cadastre, que li ha permès tenir un profund coneixement del territori. Quan la gent que tenia camps volia cobrar les subvenciones que donava la Comunitat Econòmica Europea, s’havien de mirar les ortofotos del seu terreny. Eren unes imatges gens fàcils d’interpretar, però la Fina es va convertir en una experta. Quan el cadastre es va digitalitzar tot va ser molt més senzill.
La tecnologia ho ha facilitat tot, des de l’arribada d’internet encara més. “Va haver-hi una època que teníem un agutzil que anava en moto. Jo li donava una citació i si havia d’anar a una masia per un camí de pedra, això li suposava molt temps. Ara també funciona el servei telefònic. En això hem avançat molt”, explica la Fina.
El temps i els avanços han transformat l’Ajuntament i tot el municipi, que la Fina ha vist créixer i evolucionar. Entre totes les millores, destaca l’asfaltat dels carrers, el poliesportiu, el servei de taxi i el consultori. Ara és bastant gran i hi ha metgessa i pediatra, però quan ella va arribar era un pis i només hi havia un metge i una infermera. “Sanitàriament hem millorat molt”, destaca.
La pandèmia i el confinament van posar a prova l’eficàcia de la població i del consistori. Pensant en la gent gran que vivia en masies i no podia sortir, es va muntar un servei de tres o quatre persones que trucaven per preguntar què necessitaven i se’ls hi portava. Malgrat que va ser una època força complicada, la Fina en guarda un bon record: “Vaig trucar a molta gent que em coneixia de sempre i no ens veiem feia temps, i era maco preguntar com estaven. Abans tenies contacte amb molta gent i això s’ha perdut. Ara hi ha persones que no et respecten i t’escridassen i exigeixen. Es pensen que les has de servir perquè et paguen”, es lamenta. “
La Fina és una dona responsable, ordenada, metòdica i eficaç. I fer les coses bé passa factura de vegades, quan s’acumula massa feina. Fa poc va estar de baixa per ansietat. “M’haig d’agafar les coses una mica més a la fresca, però no soc així i m’amoïna que la gent s’hagi d’esperar. Sempre he pensat que a mi em paga la gent, no els polítics ni els companys”.
Amb tot el seu bagatge, no és d’estranyar que sàpiga qui és tothom. De fet, el que més li agrada de la feina és, precisament, conèixer gent.
Això sí, si hagués pogut triar, hauria estudiat Veterinària, però eren cinc germans i els pares no li podien pagar la carrera.
Quatre dècades a l’Ajuntament han convertit la Fina en una de les persones més veteranes del consistori i que millor coneixen el municipi i la seva gent.