MEMÒRIA DONES D'ÒDENA MEMÒRIA DONES D'ÒDENA MEMÒRIA DONES D'ÒDENA MEMÒRIA DONES D'ÒDENA
28 de desembre de 1934

Núria
Turull Cuñé

Una botiguera que feia de psicòloga

Nascuda a Pujalt, la Núria es va establir a Òdena quan es va casar, perquè el seu home estava aquí, i va col·laborar a tirar endavant el negoci familiar: Autoservei Vinyals.

Des de sempre, a la botiga han treballat tant les dones com els homes, tot i que elles han portat el pes, mentre ells s’encarregaven principalment d’anar a buscar els productes. Dones fortes i autònomes com la Núria, de les que no s’arronsen fàcilment. Sigui com sigui, tant fora com a la llar, les tasques es compartien i es comparteixen, d’igual a igual.

A més de vendre, la Núria ha fet mica de psicòloga. “De vegades, la botiga semblava una mena de confessionari on la gent anava a explicar coses que, això sí, quedaven entre la botiguera i la clientela”.

La Núria ja està jubilada, però la botiga encara és oberta. Ara la porten entre el seu fill, la seva jove i la seva neta, i venen de tot: pa, fruita, begudes… perquè tot ajuda. Si ho comparem amb l’època en què ella era jove, actualment es despatxen més productes diferents, hi ha més gent, més feina i menys competència, com a mínim si ens referim al mateix poble.

No és gens fàcil mantenir els petits negocis en un món globalitzat, però Can Vinyals ho ha aconseguit. Es pot dir que és una supervivent, perquè ara les botigues a Òdena es poden comptar amb els dits d’una mà. S’ha de dir que, tot i l’existència de molts supermercats a Igualada, han mantingut una clientela fidel. Gairebé sempre han tingut els mateixos compradors; ara van els fills del que hi anaven. En paraules de la Núria, “la clientela que hem tingut i encara tenim ha estat sempre molt contenta”. La clau d’aquest èxit no pot ser una altra que donar un bon servei i un bon tracte.

En realitat, el tracte amb els clients és el que més li agradava a la Núria de ser botiguera. Se sent molt satisfeta de la feina que ha tingut. “Estava molt bé tot. Ho tornaria a fer”, assenyala. Tot i haver tingut dos fills, sempre va treballar i va portar molt bé conciliar feina i família. El seu esforç i la seva dedicació, com la de la resta de la família, ha donat com a resultat una botiga en la qual han treballat ja quatre generacions.

“De vegades, la botiga semblava una mena de confessionari on la gent anava a explicar coses que, això sí, quedaven entre la botiguera i la clientela”