Més de 50 anys fa que la Nati viu a Òdena. Va arribar, acabada de casar, des de la província de Ciudad Real, on treballava com a telefonista. Està molt satisfeta de viure aquí i contenta que els seus tres fills siguin catalans. Li agrada especialment la vida tranquil·la i el tracte amb la gent del poble. “Els meus nets em diuen: ‘Iaia, et coneix tothom’, i és veritat”.
És ben coneguda, entre altres coses, perquè va ser la primera presidenta de l’APA, l’Associació de Pares d’Alumnes que ja fa temps s’anomena AMPA, Associació de Mares i Pares d’Alumnes. Va estar a l’AMPA nou anys en total, els quatre primers com a presidenta. Abans en formava part el seu marit i quan ell ho va deixar, per no tallar el vincle, va entrar ella i de seguida la van escollir pel càrrec. En aquella època, la Nati treballava en el sector tèxtil, a Igualada i a Òdena.
Donat que en aquells moments la relació entre el Claustre de Mestres i les famílies no era massa fluida, la nova junta dirigida per la Nati va treballar per enriquir-la. “Havia de ser el que l’AMPA deia, existia un estira-i-arronsa amb el professorat que no portava enlloc. A poc a poc la cosa es va suavitzar i va haver-hi més comunicació. Crec que havia de ser així”, reconeix. “Es va millorar la relació entre el professorat i les mares i els pares mitjançant el diàleg i incentivant les excursions i les activitats extraescolars”, explica. Tots plegats van fer una feina molt important, intentant en tot moment que cap nen i cap nena es quedés sense poder gaudir-les.
Feien moltes sortides i van visitar molts llocs, entre altres Torreciudad, Setcases i el zoo de Barcelona. Tant pares com mares, encara que elles es mostraven especialment col·laboradores, s’encarregaven de tot, des d’aconseguir els autocars que feien falta fins a tenir cura que cap nano es perdés. També es van incentivar algunes activitats extraescolars, com la mecanografia. Al final del curs, els alumnes anaven a examinar-se a Barcelona.
Tots plegats s’ho passaven prou bé i, com diu la Nati, va ser una experiència, “no bona, sinó boníssima”. Sempre li ha encantat la canalla i es portava molt bé amb el professorat, així que a l’AMPA estava com un peix a l’aigua. “Hi havia moltes coses a fer, però quan es fan de gust, no pesen”, diu.
No hi ha dubte que la Nati és una dona activa i decidida, i sempre li ha agradat involucrar-se en les activitats del municipi. Gràcies a la seva empenta, Òdena va tornar a tenir el seu tradicional Pessebre Vivent a principis dels 2000. Va ser ella qui va tenir la idea de recuperar-ho. Li semblava una llàstima que una tradició tan maca com aquella s’hagués deixat de fer, així que no va dubtar a proposar a una amiga intentar reactivar-la. Després de parlar-ho amb altres amigues, ho van tirar endavant. Ho muntaven tot en el terreny d’una d’elles i, una vegada s’havia acabat, treien coca i cava i cobraven la voluntat per tal de cobrir les despeses.
Tant amb l’AMPA com amb el Pessebre, la Nati va posar el seu gra de sorra per ajudar a Òdena i va provar el seu compromís amb el municipi. Dos exemples de com si s’uneixen forces, es poden aconseguir grans coses.