La Montserrat es considera autodidacta. Va fer classes de dibuix amb en Joan Graells, persona que li va deixar empremta. Va treballar en disseny gràfic – packaging a Impremta Jorba, SA. a Igualada Va ser després de dedicar uns anys a la família que va fer talla en pedra (escultura) a l’escola d’art Ondara. També diverses exposicions.
Al mateix temps, va començar a Òdena una iniciativa pionera, uns tallers artístics. Va ser al voltant de l’any 2000 quan va començar a donar uns cursos de dibuix i pintura per a adults, la primera activitat d’aquest tipus que es feia.
Per tal de dinamitzar el centre cívic del barri de Sant Pere, l’associació de veïns i l’Ajuntament li van oferir traslladar-se i d’aquesta manera els cursos van abastar també infants i adolescents, donant alhora una tercera disciplina: modelatge amb fang. A més, es va tenir en compte que hi hagués interacció entre persones del nucli d’Òdena i de Sant Pere.
Si bé en un primer moment la intenció de la Montserrat era impartir uns coneixements acadèmics, aviat es va adonar de la importància que també tenia que “els alumnes i les alumnes gaudissin, s’expressessin, desenvolupessin la creativitat i fossin feliços”. Això era, en definitiva, el més important. Les visites a exposicions, dibuixar del natural i també les exposicions on es mostraven els treballs han estat un valor afegit rellevant d’aquests tallers.
Amb l’arribada de la pandèmia es va trencar la dinàmica i actualment la Montserrat s’encarrega d’una proposta totalment diferent que forma part d’un programa de l’Ajuntament per a gent gran. És una classe setmanal i treballen amb una tècnica diferent, llapis aquarel·lat que permet diversitat de resultats.
La Montserrat pensa que fer projectes per gent gran és molt interessant i també necessari. “Ara que vivim molts anys en un món canviant i tecnificat, amb l’edat ens quedem una mica apartats. Crec que l’experiència i la saviesa de la gent gran té molt a aportar. En els tallers és important que hi hagi gent de totes les edats, joves i gent gran s’enriqueixen mútuament i fins i tot es poden complementar. La diversitat ofereix unes dinàmiques que ens beneficien a tots, cada persona m’enriqueix a mi també”.
La iniciativa dels tallers va ser de la Montserrat. “Ho faig com un servei a la comunitat, al municipi, però també perquè m’agrada i m’aporta”, reconeix. I valora la seva tasca, que considera una teràpia, ja que ajuda a reforçar l’autoestima.” Després de tants anys s’han creat uns forts vincles emocionals i fins i tot d’amistat que van més enllà de la creació”. Això sí, l’objectiu dels tallers contnua sent el mateix, que “la gent s‘expressi artísticament, cadascú segons la seva personalitat, perquè tothom porta alguna cosa dins que la fa única”, apunta.
Agraeix la valoració i suport que ha rebut per part de l’Ajuntament d’Òdena.