Fa 40 anys que està a càrrec de la farmàcia d’Òdena. Va començar el 1983, amb 22 i la carrera feta, després que el farmacèutic, el senyor Gimeno, morís a causa d’un ictus i que la seva vídua busqués algú amb el títol. “Aleshores treballava a l’hospital d’Igualada, m’agradaven les anàlisis i tenia inquietuds, però se’m va precipitar una mica tot”, admet. Després de dos anys com a regent, la propietària va decidir vendre la farmàcia i ella la va comprar.
Era jove i estava sola a l’única farmàcia del municipi, una enorme responsabilitat, però se sentia motivada i plena d’il·lusió. Estava decidida a tirar-ho endavant. “Estava disposada a dedicar-li la vida, a que fos la meva vida i realment ho ha estat, ara veig que potser massa i tot”, es planteja. Conciliar feina i família no va ser fàcil. Malgrat que les va compaginar tot el que va poder, de vegades pensa que va prendre temps als seus dos fills. “A la feina pateixes perquè creus que ets mala mare i quan estàs a casa pateixes per la feina. Els hi donava qualitat de vida, però m’ha quedat un ‘ai’, de com ha passat tot de ràpid”, explica.
Ara quatre dones formen l’equip de la farmàcia.
Això de ser farmacèutica és del tot vocacional. La Maria Teresa ha estat sempre vinculada a tot el que és la professió i mai li han faltat les ganes de fer coses: cursos, programes de formació, xerrades… tot el que calgués per estar actualitzada i per implantar nous serveis. “Tot ha canviat molt. En els inicis no teníem res, només una caixa registradora. Ni ordinadors, ni estocs, ni res. I va haver de passar molt temps perquè les receptes electròniques substituïssin les de paper i s’estalviés moltíssima feina”, confirma.
Eren altres temps i “em sabia de memòria el que prenia tothom, si una persona era diabètica o al·lèrgica…”, aclareix. Tot i que intenta no perdre el contacte amb la gent, ara tot és molt diferent.
La farmàcia de la Maria Teresa treballa braç a braç amb el dispensari mèdic amb l’objectiu comú de millorar l’atenció sanitària de la població. “Els farmacèutics som prou independents, tenim la nostra xarxa, però cada vegada és més evident que ens l’hem muntada bé i que som superimportants”, valora. Cada cop intenten fer més coses amb l’Administració, com el programa de prevenció precoç del càncer de còlon al qual la farmàcia d’Òdena està adherida.
Amb la covid es va veure claríssim que les farmàcies estan molt ben organitzades, com diu la Maria Teresa. Segons el seu parer, la pandèmia va reforçar-les com a serveis indispensables. “No és per tirar flors, però van estar molt a l’altura. Les farmacèutiques i els farmacèutics som tancats per segons quines coses, però al mateix temps molt aplicats, professionals, formiguetes, constants i disciplinats. A vegades això ens perd, però a la llarga tot funciona millor i la societat se’n beneficia”, considera.
Un altre avanç a tenir molt present té a veure amb la tecnologia. Un magnífic exemple és la plataforma Farmaserveis, que connecta els pacients amb la seva salut digitalment. Com apunta la Maria Teresa, “això de poder escanejar la targeta sanitària i portar-la al mòbil, ara mateix, només funciona a les farmàcies”.
Hi han hagut, en veritat, grans canvis en aquests 40 anys.
La covid va ser una prova de foc per la farmàcia. “Va ser dur i complicat, especialment al principi, quan ni tan sols teníem mascaretes i l’únic que podies veure pel carrer era una ambulància”, recorda. De fet, tot l’equip sanitari del poble va sortint-se’n amb molt bona nota. No només la Maria Teresa i el seu equip, sinó també la doctora, Carme Cases, i la infermera, Rosa Cortés. La doctora va agafar la covid i la Rosa va fer la feina de metgessa. Per la Maria Teresa, “va ser un 10. Ho van tirar endavant entre tots, però ella va ser un puntal molt gran”, afirma.
Ella també es va contagiar i no ho va saber.
Ser farmacèutica ha estat la seva vida i creu que quan ho deixi ho enyorarà, però també que després de la farmàcia hi ha vida. Es planteja la possibilitat de fer fotografia o decorar, que li agrada molt.
Faci el que faci, li quedarà la satisfacció de la feina ben feta. “Sempre he intentat que la farmàcia, com a element sanitari del poble, doni el millor servei possible als odenencs i les odenenques, que en marxar sentint que se li ha solucionat el seu problema”. I li quedarà haver-se sentit al municipi com a casa, gairebé com si hi hagués nascut aquí, quan ho va fer a terres lleidatanes, a Sant Quim de Freixenet.