Va ser regidora de l’Ajuntament d’Òdena entre els anys 1999 i 2006, quan les dones encara participaven poc a la vida política municipal. S’encarregava de la cultura i també portava els temes socials.
Segur que la Maria Àngels i la resta d’odenenques esperaven amb ganes que arribés la Festa de la Dona. Com recorda ella mateixa, “pel 8 de març fèiem moltes activitats (actuacions, sopars, xerrades…). Ens ho passàvem molt bé i la gent hi col·laborava. Com a mínim, mentre jo ho preparava, tothom responia molt bé”, diu.
Però les activitats no es limitaven, ni de lluny, al 8-M o al mes de març. Durant la resta de l’any també s’organitzaven balls per a dones o per a parelles, country, classes de gimnàstica, tallers de cuina i xerrades, moltes xerrades. En alguna ocasió venia una llevadora i explicava temes que podien ser especialment útils. “Tot això estava molt bé, de fet la gent s’implicava perquè era interessant i en treia profit”, valora.
Malgrat tot el que va aconseguir fer, no va ser tot allò que es va proposar. “Volia muntar una associació de dones, però no va poder fer-se realitat. Encara que gairebé ho tenia, m’ho van tombar. Em va fer molta ràbia”, es lamenta.
Pel que fa als serveis socials, durant el període de la Maria Àngels com a regidora es van aconseguir coses importants, algunes de molt innovadores. Una d’elles, que vinguessin a Òdena treballadores socials, un servei molt rellevant que fins aleshores no es feia.
Abans de ser regidora, treballava en el sector del gènere de punt, a Igualada. Va començar de seguida d’acabar l’escola i després ho combinava amb la regidoria. I va tenir un fill, així que va haver de combinar les tres coses. No era fàcil, però va poder tirar-ho tot endavant. “He fet moltes coses i conec tothom”, comenta. Segons ella, no passa igual amb el jovent perquè “no fan vida al poble, només venen a dormir i no els veus. Van molt a Igualada. Sap greu, però el poble és cada dia més tancat”.
A ella li agrada fer coses al poble. “Està de moda criticar i no fer res. Criticar és fàcil. No ho suporto. Soc una dona d’acció i estar activa és bo”, reflexiona. Ja es pot ben dir que ella ho està.
Participa activament en la defensa de les nostres tradicions. Destaca el pubillatge, que gràcies a la seva tasca es va poder reprendre. Està així mateix implicada en el Pessebre Vivent i en la Cavalcada de Reis, que segons la seva opinió està malauradament a punt de caure. “És una llàstima que es perdin les tradicions. S’haurien de mantenir perquè són importants per Catalunya. Jo soc molt catalana”.
A banda de fer el que pot per tal d’ajudar a conservar les nostres tradicions, col·labora amb el Banc d’Aliments i amb una associació d’Alzheimer a Igualada, i impulsa des de fa molts anys les campanyes municipals per donar sang, és la delegada d’Òdena. A més, participa en iniciatives de l‘Associació d’Agermanaments d’Òdena, agermanada amb un poble francès: Odenas. Ambdues localitats fan intercanvis des de l’any 2000. “El 2022 vam ser-hi, per Pasqua, i d’aquí a dos anys vindran ells”, explica.
El seu compromís amb la societat d’Òdena, el seu poble de naixement, és indiscutible. Li agrada estar aquí. Viu en una masia i “no podria estar en un pis”, reconeix. El seu pare era pagès, però ara només tenen un hort perquè “abans sí, però en l’actualitat ja no hi ha pagesia”.
Coneix bé el món rural del municipi. A més, el seu marit és voluntari a l’Agrupació de Defensa Forestal d’Òdena, que ajuda a prevenir i lluitar contra els incendis.
La Maria Àngels se sent contenta de la seva trajectòria. La seva experiència a l’Ajuntament va ser en general positiva, tot i que es va trobar més a gust o no tant depenent de l’època. “Em sentia valorada, però a vegades també desenganyada, perquè la política…” Ella no és gaire de planificar, més aviat del dia a dia. I en totes les activitats de les quals ha format part, ho ha fet sempre sense esperar res a canvi, per compromís amb el poble i la seva gent.