És nascuda a Esterri d’Àneu, però la Carme coneix Òdena gairebé com el palmell de la seva mà. Ja fa més de 22 anys que treballa com a metgessa al consultori.
Acabada la carrera de Medicina, una de les primeres feines que va trobar va ser a La Torre de Claramunt i va estar fent suplències per la comarca fins que va començar al municipi. Els dos primers anys va estar al Pla de la Masia, al barri de Sant Pere, i la resta al nucli d’Òdena.
Després de tot aquest temps, assegura estar molt contenta amb l’experiència, que li ha permès conèixer molt bé els odenencs i les odenenques. Se sent afortunada: “Em va tocar la loteria el dia que em van dir de treballar a Òdena, perquè el tracte amb la gent, importantíssim, és molt agradable, la gent és molt maca i respectuosa, i la majoria molt bona gent”, afirma.
La Carme també valora molt positivament l’ajuda que li va donar la infermera amb la qual encara treballa, Rosa Cortés, que ja hi era quan ella va arribar. La va ajudar a familiaritzar-se tant amb la gent com amb la població, a orientar-se i saber on estaven les masies, indispensable per poder fer les visites a domicili. “No a tots els pobles passa el mateix i és d’agrair”, diu. I afegeix que “la major part dels ajuntaments que hi ha hagut han estat bastant sensibles davant les mancances que acostumen a tenir els consultoris locals i han fet sempre el que han pogut. Portaven material, sobretot al principi, quan tot era més difícil”, apunta.
A tota l’ajuda i col·laboració que va rebre se suma la clara vocació de la Carme, que des que va començar a estudiar per ser metgessa no ha volgut ser una altra cosa. A diferència d’avui en dia, en aquella època hi havia molt poques noies fent la carrera de Medicina.
“Els inicis professionals no van ser fàcils a causa de l’aïllament propi de les zones rurals. Et trobaves molts cartells dient ‘ara vinc’ i no teníem telèfons mòbils. A més, les tasques que podies desenvolupar eren bastant limitades i comptàvem amb poques eines, un fonendoscopi i poc més. No té res a veure amb l’actualitat, que pots tenir tota mena de proves i tot està informatitzat”, conclou.
Malgrat les dificultats i que també es tractava d’una zona rural, en arribar a Òdena es va sentir de seguida molt ben acollida. “S’ha de dir que el municipi està a prop de l’hospital, tant del vell com del nou i això, vulguis o no, dona tranquil·litat”, aclareix. Al llarg de tots aquests anys com a professional, no s’ha sentit pràcticament mai menyspreada pel fet de ser una dona. “Probablement, ho he estat més pel fet de treballar al medi rural i a atenció primària, perquè algunes persones pensen que no tens cap especialitat”, reflexiona.
L’any 2015 va rebre un dels Premis a l’Excel·lència Professional concedits per l’Institut Català de la Salut (ICS). Es va sentir especialment agraïda i molt emocionada perquè el donen per la informació que aporten els companys, que d’aquesta manera reconeixen la teva feina. “Em va sorprendre no molt, sinó moltíssim, tant que quan va arribar la carta no m’ho creia i vaig tardar a reaccionar, ja que pensava que s’havien equivocat. Encara no sé d’on ha sortit. Imagino que va ser gent del Col·legi de Metges, però no ho sé del cert”, diu. La Carme sap que s’esforça, però també que quan a algú li agrada molt una cosa i s’ho passa bé fent-la, tot resulta més fàcil.
L’altra persona que es va emocionar, encara més que la Carme, va ser la seva mare, que segur va recordar quan la seva filla, de petita, tenia dificultats d’aprenentatge i ella l’ajudava. “Si vaig fer el que vaig fer va ser gràcies a l’enorme paciència de la mare. Em costava i així i tot vaig estudiar”, recorda.
La pandèmia del coronavirus va marcar un abans i un després, a Òdena com a tot arreu. La Carme està segura que no va haver-hi més morts gràcies a la infermera i a la farmacèutica. “Molta gent va ajudar, com ara repartint aliments o inventant mascaretes quan encara no hi havia, però ambdues van fer una grandíssima feina”, reconeix. I és que ella va agafar la covid i va estar de baixa més de tres mesos. “Per sort no m’han quedat gaires seqüeles, però va ser molt dur, em va agafar molt fort”, explica.
A la Carme li queden uns tres anys per jubilar-se i agrairia moltíssim poder fer-ho a Òdena, perquè ha creat amb el poble un vincle afectiu molt important. “Tant de bo pugui ser. Em faria molta il·lusió jubilar-me al lloc on he pogut desenvolupar més la meva professió”, remata.
Ho trobarà a faltar, Òdena i la Medicina, però tindrà temps per dedicar-se a la fotografia que tant li agrada i per anar a visitar la seva filla i els seus dos nets, que viuen al Regne Unit. Sigui com sigui, mantindrà el bon record que té d’Òdena, una població que coneix a fons, com també els seus habitants.