Fa molts anys que l’Anna Maria és membre de la comissió que prepara, any rere any, la Cavalcada dels Reis, un moment màgic pels més petits del municipi i pels que no ho són tant. Es va apuntar per tal d’ajudar i perquè li agraden les tradicions. Des del primer moment li van assignar el paper de tresorera, així que és la persona que s’encarrega dels diners.
Encara que no hi participa gaire gent, ni ara ni tampoc abans, la preparació de la Cavalcada és una cosa que fan entre tots. Segons ella, cada vegada costa més, però l’esforç té la seva recompensa quan arriba el gran dia i es troben amb els petits emocionants i somrients. “El que més m’agrada és veure els nens i les nenes, per això ho fem”, constata.
L’Anna Maria també forma part de l’Associació de Dones Odenenques des dels inicis, fa ja més de 20 anys. Tot i que arran de la pandèmia del coronavirus ara mateix fan poques activitats, n’han fet moltíssimes. Com ella mateixa explica, “la pandèmia no ha ajudat gaire, ho ha malmès tot, però fèiem una mica de tot: exposicions, trobades, cursos de cuina, tallers per reparar llibres antics, sortides a tot arreu… És important que les dones s’associïn, és important per a totes les que en formen part”, diu. Ella ho té clar i, a més de participar-hi i de gaudir de tot el que pot, ensenya a fer puntes de coixí.
L’Anna Maria està convençuda que l’Associació de Dones Odenenques és una iniciativa molt bona pel municipi i que s’haurien de fer més coses semblants, però també creu que falta ajuda per poder fer-les realitat. “La gent, si l’animes, s’implica, però algú ha de tirar del carro. Ara, tot això costarà molt de reprendre, però jo vull seguir participant”, conclou.
L’Anna Maria és de Sabadell, però porta 40 anys vivint al nucli d’Òdena. Va arribar perquè el seu marit treballava a Funosa, així que ella, que feia de mestre, va demanar el trasllat a Igualada. És de les persones que pensen que l’esperit col·laboratiu és fonamental pel municipi, que tot ajuda. I es pot assegurar que ella predica amb l’exemple.
També pensa que Òdena ha canviat força, en molts aspectes positivament, però no en tots. A tall d’exemple, assenyala que ha deixat de ser un poble per convertir-se en un poble dormitori. “Es perd la vida de poble. No crec que això canviï, perquè mai es torna enrere”, reflexiona.
Sigui com sigui, la seva actitud participativa i emprenedora ha deixat empremta al municipi.